«El paràmetre més objectiu per veure l’impacte ambiental que té un aliment és la petjada de carboni o la petjada hídrica»
ANA SERRA//
José Miguel Mulet és catedràtic de biotecnologia dels aliments en la Universitat Politècnica de València, escriptor i investigador a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP). A més, té una extensa activitat divulgadora en mitjans com El País, Naukas i a les seues xarxes socials. En el context del projecte CADENUSA parlem amb ella sobre alimentació ecològica i transgènics.
Què és l’alimentació ecològica?
L’alimentació ecològica és sols una definició legal que està regulada per la Unió Europea, i sols fa referència al tipus de fitosanitari que es pot emprar en el cultiu. És a dir, la legislació ecològica et diu que tu pots emprar fertilizants, insecticides, herbicides si són d’origen natural. I que has d’emprar la llavor que s’ha obtingut de forma ecològica. A partir d’ací, no et diu res sobre transport dels aliments, impacte ambiental, sanitat o seguretat o qualitat o qualitats nutricionals. El problema és que moltes voltes s’ha fet propaganda o publicitat d’aquests tipus d’aliments incidint en unes propietats que realment no tenen. I el problema és que moltes voltes aquesta propaganda ha vingut de part dels organismes oficials. Hem tingut campanyes del ministeri d’agricultura en Espanya dient que els aliments ecològics eren més sans, o tenien una millor qualitat, cosa que no necessàriament és certa. A la qual cosa, si un mite està refrendat per organismes públics, doncs jo crec que tenim la tempesta perfecta perquè aquest mite acabe en l’imaginari col·lectiu i acabe convertint-se bàsicament en una publicitat enganyosa.
Podriem dir que n’hi ha algun tipus d’alimentació que siga més ecològica o més sostenible?
El paràmetre més objectiu per veure l’impacte ambiental que té un aliment és la petjada de carboni o la petjada hídrica. Sabent que una dieta on hi haja preponderància de vegetals normalment té menys petjada hídrica i menys petjada de carboni, que una dieta que tinga, per exemple, molta carn o molts productes ultraprocessats o molts productes elaborats. Per exemple, una dieta vegana, que es base en productes tipus tofu, heura o carn vegetal, no és una dieta respectuosa en el medi ambient perquè aquests productes són ultraprocessats que també tenen un impacte ambiental molt alt. Per la qual cosa, sí que n’hi ha dietes que són més respectuoses per al medi ambient, però no necessàriament són les que la gent pensa que són.
una dieta vegana, que es base en productes tipus tofu, heura o carn vegetal, no és una dieta respectuosa en el medi ambient perquè aquests productes són ultraprocessats que també tenen un impacte ambiental molt alt.
Per tant, una dieta amb molt contingut de carn, és més perjudicial?
Hauríem de veure quin tipus de carn és, com s’ha produït… en general podem dir que sí, el que passa és que es poden fer moltíssimes excepcions. Depén d’on visques, no és el mateix si tu tens eixa dieta en països productos de carn, on la carn està bàsicament lliure, com poden ser Argentina o Uruguai, o si vius en un país no la carn s’ha d’importar o requereix cultivar-la afegint pinso, etc.
En general la gent està ben informada? Abans deies que des que organismes oficials es desinforma, és una cosa prou fort de dir…
Des d’organismes oficials i també des de moltes empreses, que jo, per exemple, he vist propaganda d’aliments orgànics dient que no gastaven pesticides, quan n’hi ha una legislació que et diu que és el que pots ficar i el que no. Quan has permés aquesta informació falsa tant des d’entitats privades com d’entitats públiques doncs, pense que la gent està ben informada? No, perquè estan contínuament bombardejant-la amb informació que no sempre és certa.
Què podria fer la gent per a estar ben informada?
Doncs, deixar de preocupar-se per les etiquetes perquè normalment davant d’una mala informació, sempre va darrere d’una etiqueta que volen vendre. És a dir, quan diuen que l’ecològic és millor, volen que compres en l’etiqueta ecològica, quan diuen que el que tal empresa és millor, volen que compres el de tal empresa que, suposadament, es preocupa pel medi ambient. Aleshores jo crec que la gent en comptes de buscar etiquetes hi hauria de preocupar-se per buscar aliments concrets. Tractar d’augmentar el tipus de vegetals de la seua dieta, tractar de fer una dieta amb menys carn, sense que desaparega del tot, però amb més vegetals, però sobretot, tractar d’eliminar productes ultraprocessats i així aconseguiria probablement una dieta més sana i més respectuosa, les dues coses alhora.
N’hi ha por a la química, per què?
Sí que és veritat que els Eurobaròmetres indiquen que ara mateix és la principal preocupació del consumidor europeu. Jo el que el diria a la gent és que pot estar absolutament tranquil·la perquè el control que n’hi ha és exhastiu. I tot el que estem ficant als productes és el que no n’hi ha més remei que ficar que poder tirar avant una collita i poder donar a menjar a la gent. I hi hauria que dir que aquesta por que n’hi ha és perjudicial i contraproduent per al medi ambient. Perquè cada volta estem limitant més el que pot gastar l’agricultor europeu, però estem important els aliments de fora, o no n’hi ha el control que tenim a Europa, amb la qual cosa, aquesta reticència i aquesta por està augmentant de forma espectacular el nivell d’emissions dels aliments, perquè cada volta importem més i són més dependents de les importacions. Jo li diria a la gent que es preocupara més per la dieta i menys per coses de les que no hauria de preocupar-se. És a dir, tot el que arriba als supermercats europeus és segur.
Jo li diria a la gent que es preocupara més per la dieta i menys per coses de les que no hauria de preocupar-se. És a dir, tot el que arriba als supermercats europeus és segur.
Pot la ciència ajudar-nos a menjar millor i més segur?
La ciència ja ens està ajudant molt: les intoxicacions alimentàries són cada volta més estranyes, el control que n’hi ha sobre els aliments és exhaustiu, la producció d’aliments cada volta és més eficient, és a dir, produir ara un meló, costa la meitat d’aigua del que costava fa vint anys, per exemple. Ara podem aconseguir fruita i verdura fresca durant pràcticament tot l’any. La ciència fa la seua feina, una altra cosa és que eixa informació no es transmeta al consumidor.
Creus que encara n’hi ha por als transgènics?
Crec que una de les conseqüències de la pandèmia ha sigut que la campanya contra els transgènics que estaven fent les organitzacions ecologistes es pot donar pràcticament per morta. Qualsevol que busque informació sobre transgènics… organitzacions com Greenpeace o Ecologistas en Acción pràcticament ja han deixat d’informar sobre el tema, per què? Perquè ens hem injectat tots una vacuna transgènica i ningú s’ha queixat. Al contrari, gràcies a això hem recuperat part de la nostra normalitat. El tema dels transgènics és un tema sorprenent perquè, malgrat tota la mala fama, tota la por infundada, si un mira les xifres, al camp pràcticament no s’ha adonat. És a dir, ha sigut una tecnologia que ha tingut una molt ràpida implantació, i ha sigut una tecnologia que s’ha desenvolupat durant tots aquests anys malgrat la mala fama. Ha servit per a fer una producció de cereals i de cotó molt més eficient, i ha servit perquè, ara, pràcticament tota la carn que produïm s’està alimentant amb dacsa i soja transgènica i, gràcies a això, hem aconseguit que la petjada de carboni i la petjada hídrica siga menor. Perquè si els transgènics funcionen, és perquè són més eficients. Si no, ningú voldria sembrar-los. El problema que hem tingut ha sigut que Europa s’ha quedat fora d’aquesta revolució. Europa, tot el que no pot sembrar per tota aquesta campanya dels grups ecologistes ho ha d’importar, amb la qual cosa, hem perdut no només una oportunitat per a revitalitzar el nostre camp, sinó que estem augmentant la petjada de carboni perquè importem el que podríem produir, i estan deixant als agricultors fora de joc, amb la qual cosa estan contribuint a la despoblació rural.
Europa s’ha quedat fora d’aquesta revolució dels transgènics, amb la qual cosa, hem perdut no només una oportunitat per a revitalitzar el nostre camp, sinó que estem augmentant la petjada de carboni perquè importem productes que podríem produir, i estan deixant als agricultors fora de joc, amb la qual cosa estan contribuint a la despoblació rural.
Els aliments transgènics són ecològics?
No es pot generalitzar, perquè el transgènic és una tecnologia. Per exemple, un blat de moro o dacsa transgènica que no necessite insecticida, òbviament té menys impacte ambiental. Si després, per exemple, estem parlant d’una tomaca biofortidicada amb ferro, seria més nutritiva, però l’impacte ambiental seria similar. Però sí que és veritat que les varietats que més éxit han tingut que són les de resistència als herbicides i les resistents a insectes, sí que ténen un millor impacte ambiental. La resistència a herbicides perquè es pot fer sembra directa, no cal roturar-ho al sól amb la qual cosa produeixes menys erosió i aprofites la coberta vegetal de la collita anterior. I la resistència a insectes perquè estalvia milers de tones d’insecticida amb tot l’impacte ambiental que això suposa.